Abr 1 2011

ITZULIA 2011

Bon dia penyistes,

el derroche d’emocions, de dades, d’empastre etc… que vam patir el Claudio i un servidor el divendres, va ser de categoria especial…Molt gran tot plegat!

A les 09:15 del mati el ex-ciclista Jose Luis Laguía ens estava esperant a la porta d’ona acabavem de passar la nit, amb un cotxe oficial del Movistar Team. D’allà ens va portar cap al cuartel general/hotel de concentració per esmorzar amb l’equip… L’esmorzar és l’àpat més important per ells, un flipe total, veure com a les 09:30 del matí s’estaven posant de spaghettis, truites, pernil dolç, cereals a punta pala, sucs, iogurts, cafés… Al voltant de la seva taula tenien un tio tota l’estona pendent de tots els corredors, segons Laguía: son molt sibaritas (màxim respecte als ciclistes, si volen colacao, enlloc de Nesquik doncs endavant!!) i no a tots els hi agrada ni els mateixos iogurts, ni els mateixos cereals ni les mateixes galetes etc.. el tio portava un carro ple de diferents marques de tots aquests aliments/complements per a cada un dels membres.

Nosaltres vam esmorzar a la taula del costa junt amb l’equip tècnic, el director de l’equip ens va posar una mica al dia, i ens va donar quatre pinzellades de com podia anar l’etapa. Un cop acabats d’esmorzar, ens van enseyar el bus de l’equip (que ho flipes tot lo que tenen allà dins), dutxes, teles, uns sofàs de la òstia, màquina de cafès, lloc per els massatges etc… Ens vam fer col.legues del conductor del Bus (que es el que té les gorres per regalar) és diu Guaje! un tio autèntic!! També ens van enseyar el camió amb totes les bicis, peces, etc…i amb un sub-apartat (officce) on renten tota la roba, preparen totes les begudes de l’etapa, els entrepans, les barretes etc…

Mentrestant els mecànics estavan posant a punt les “cabras” per la contrarllotge de dissabte, una a una, i mida a mida personalitzades per a cada corredor, els mecànics son els últims en anar a dormir i els primers en llevar-se i possar-se a currar. Aquesta penya netejen fins i tot esl vidres dels cotxes oficials…DETALLISTES AL MÀXIM, no es deixen res.

Un cop tot a punt, ens vam desplaçar amb caravana cap a Eibar, que allà arrancaba l’etapa, allà vam veure el control de firmes, i com ja va passar a Vilanova, amb el puto passe Vip, teniem acces a una zona, per fotret de Pîntxos, cervessa i txacolin fins les tranques, tot això veient a totes les figures allà firmant com a mindundis..A si, i a 34 graus!! Els de l’equip estaven espantats per la calor, perque el cos encara no estaba aclimatat com per exemple a ple juliol al Tour.

Abans de que començes l’etapa amb la sortida neutralitzada, ens avançem amb al cotxe i anem per davant de la Tropela per temes de normes, ja sabeu tota la moguda de cotxes i motos que van per davant del peloton, l’etapa arranca amb un port de 3era i anen a mil per hora, de seguida arriba el plat fort de la jornada: la subida a Urkiola:  de 1era categoria, unes rampes mortals… parem a mitja pujada per veurel’s pujar i abans de que sen’s apropin, Laguía decideix que ens esperem a d’alt del port i aixi els veiem coronar! Arribem a d’alt i ens posem amb els currantes del movistar, que donen els bidons corresponents..com veieu a una de les fotos el primer en coronar és un dels nostres: un ex-Eusaktel: Beñat Intxausti Elorriaga. La Tropela passa bastant unida i hi han pocs despenjats…

Un cop han coronat tots, nosaltres anem a contra cursa i anem directes al punt de “avituallamiento” on ens expliquen que tots els equips busquen on hi hagui algun “repecho” per repartir les bosses, ja que si no van tant follats que sempre cauen les bosses, ens ensenyen tot el que porten les bosses i tela: coca-cola(és un extra per la calor que fot, ens explica el massatgista), un plàtan, dos bidons amb aigua i sal, barretes, gels, algun kinder bueno, uns entrepanets de pa bimbo etc… Cada equip es busca la vida per trobar el millor lloc. Allà aprotifem mentres arriben i ens conviden a dinar: bocates, begudes i fruita (portem nevereta al cotxe amb birres, refrescos etc…)

No vam deixar ni que passes tota la Tropela, a la que van passar els tres escapats de la jornada,  perque així ens podem posar radera dels tres escapats i seguir la carrera in situ i el màxim d’aprop possible.

Res, que el final de la etapa la vam poder seguir desde la grada, a la mateixa linia de meta, amb tota la parafarnalia. Davant nostre vam veure com guanyava l’etapa el triple campió del món Oscar Freire però no va poder pujar al pòdium pq el van desqualificar per alguna empenta a l’esprint, portaba un mosqueig de cal déu. També vam veure al gran Purito vestir-se de de líder, maillot que l’endemà el perdria i guanyaria la Volta a Euskadi, Andreas Klöden (segons el Pipôu, hereu directe de Ullrich)

D’allà ens van tornar cap a l’hotel, on vam arribar tot l’equip amb caravana, i en arribar els mecànics ja seguien amb la neteja de les bicis i la posada apunt de les de l’endemà…Despedides abraçades i fins la propera. Tot molt emotiu!

Doncs això, que va ser una jornada per enmarcar, vam deixar la penya en un bon lloc, tot i que si canviem el nom guanyarem molts enters…

pd1: Laguía em va confessar a l’orella amb paraultes textuals: Valverde (no us poso cap dada, pq no hi cabrien al mail), vuelve para Ganar, es el corredor mas zorro viejo y mas listo de todo el peloton…

pd2: mentres anavem al cotxe amb JoseLu, va sonar el seu telf, sabeu qui hi habia a l’altre banda del telf? el gran Perico Delgado, son ultra-amics, i com se’n enfot el Joselu del pobre Periquin…la puta risa!

pd3: comentar també que ens van regalar un pack de maillot firmat + el clàssic “bidon” de l’equip.