Qui sóm?

Tot té un inici i perfectament podria ser aquest. Entrava el sol per la finestra d’aquell menjador que amb les persianes abaixades tenia de fons la veu inconfusible, quasi mítica de l’enyorat Pedro González. Era el Juliol, i érem canalla. I no sabríem dir de quina manera ni com, aquelles allargassades figures damunt d’aquelles bicicletes, avui autèntiques relíquies, van començar a inocular-nos i a escampar aquest sagrat verí.

Duc “el dimoni dins jo” cantava Tomeu Penya, però des d’aleshores sabem del cert que de dimoni només n’hi ha un: en Claudio Chiapucci, d’acord demano disculpes, n’hi ha un altre: en Didi Senft. Que en Johnny Depp de pirata era una molt lamentable imitació d’en Marco Pantani. Que allò d’en Miguelón ho havíem d’assaborir perquè sempre arriba un Hautacam. Que el dolor és puntual, i que la glòria és eterna. I que en un país futbolero esdevindríem éssers estranys, residuals, quasi freaks. I potser per això secretament continuàvem estimant aquest esport malgrat saber-nos minoria.

Anys després des de València, una gorra del malauradament desaparegut Euskaltel va tenir una repercusió poc habitual. Una gorra de la qual se’n va perdre el rastre, però que va fer germinar aquesta petita, oculta i discreta passió.

Corria l’any 2006, quan les converses ciclístiques formaven ja part del nostre dia a dia, i d’aquestes, en sorgí un petit grupet d’aficionats al ciclisme que a partir del mateix any assisteix ininterrompudament al TDF i en algunes Vueltas a España i Voltes a Catalunya sota el nom de PENYA FLECHA.

Durant la Vuelta de 2010 en el transcurs d’una etapa que s’iniciava a Vilanova i la Geltrú, vam tenir la sort de conèixer els familiars de Xavi Tondo, el ciclista vallenc, i compartir una estona amb ells.

Som Octubre de 2010, i gràcies a Cándido Torres i la seva Sunn (no es un blanco cualquiera), i al seu tutorial impartit a Nico Ramírez sobre l’A,B,C de la pràctica de “éste, nuestro deporte”, es comencen a compaginar l’amor pel ciclisme i la pràctica del mateix, cosa inèdita fins al moment. Teníem l’oportunitat d’emular els nostres herois, recargolant-se per Pirineus, Alps i Dolomiti. L’experiència fóu tan positiva, que a partir d’aquell moment començà la fal•lera per comprar bicicletes.

L’any 2011, és L’ANY. És l’any que es crea EL REPETXÓ, la “squadra” que adopta el sobrenom de l’adorat mur penedesenc de Can Lleó. El mateix 2011, dos membres guanyen un premi en un sorteig del Movistar Team per acompanyar l’equip durant la Volta al País Vasc, cosa que envalentona més el projecte. Amb la creació e l’equip es creen maillots (Santa Maglia), i s’escullen el blau i magenta com a colors corporatius. Amb ells i les bicis anem al TDF per primera vegada a pujar ports. Al mes de setembre, la primera aparició pública com a penya a la Marxa Xavi Tondo. Maleït 23 de Maig.

Al gener de 2012 es celebra la 1a diada d’El Repetxó. A partir d’aquell moment, s’organitzen múltiples sortides intersetmanals per la zona, i sortides més llargues el cap de setmana. Es segueix tenint presència a Tour De France, Vuelta a España i Volta a Catalunya, amb maillot, bicis i bandera i el que convingui. La infraestructura varia i es millora cada any.

I l’any 2013… explota la bogeria que ja no pararà. 2a diada, sortides massives, Volta i primera assistència al Giro d’Itàlia. Data remarcable, perquè mentre El Repetxó pujava el Galibier en l’any que el Giro celebrava el centenari del TDF, van gravar en video l’estat de la muntanya, i al penjar-lo a les xarxes socials, els equips professionals i periodistes se’n van fer ressò i van demanar poder utilitzar les imatges, amb el “ressò mediàtic” que això comporta. En secret, el nostre cicloautor Sergi Esteba componia un himne per El Repetxó.

Més TDF amb algun que altre live de la nova estrella i cap al novembre, i degut a les dimensions que agafa el projecte, s’encomana un disseny a Raimon Benach (Estudi Ladyssenyadora) per un maillot nou

L’any 2014 comença amb la 3a diada i l’estrena de la Santa Maglia 2.0, comisió 2.0 activa, i, com que a El Repetxó ens uneixen moltes més coses que la bici, i la música n’és una, el nostre director musical (?) Oriol Pidelaserra va crear una harmonia per l’himne, i en va produir la respectiva gravació a l’estudi, organitzant la jornada més freak ciclo-musical possible.  A l’abril, ens embarquem en el descobriment de les clàssiques del nord, prenent part en la cursa cicloturista del Tour de Flandes, i assistint de públic l’endemà al monument del ciclisme. Representació tant de públic actiu com de participants a la Pedals de Clip amb “victòria” d’un Repetxó. A l’estiu, amb motiu del TDF i gràcies a l’ajuda de Jordi Rivas surt l’oportunitat de participar en un programa de ràdio Vilafranca, en una secció pròpia anomenada la Tourtúlia, on es retransmetien en directe les etapes del TDF. I al mes d’octubre i gràcies a la inestimable tasca del nostre Community Manager, Nico Ramírez, El Repetxó és escollit per participar en un spot publicitari.


I amigues i amics però això tot just acaba de començar. Així que agafeu-vos fort, que anem llençats..”a tumba abierta”.