Nov 10 2015

SORTIDA SANTES CREUS

Bon dia, genial dia, primaveral més que tardoril. 8h. matí ETA. Puntualitat general tot i els despistats que van esperar a FDA. Sortida neutralitzada amb entrepans demanats per no fer el ‘primo’ com va fer el primo a la rotonda de la Bisbal del Penedès. Un petit problema (again) amb el xubasquero el va fer perdre un temps crucial amb el pilot suficient per perdre’s la ruta bona. Radio ON fins a l’Esplai del Penedès. Intent desmuntat de foto conjunta amb la gent pensant més en la pujada prèvia a la Pineda de Santa Cristina que en una altra cosa. Tots amb el clàssic no voy’, fins que salten els de sempre. I venga, dale gas fins que en una curva d’equerres el que entonava en aquells moments ‘como un burro amarrado’ patina i se’n va a terra. El gran Nikoff cau per culpa d’una punxada a la roda de darrera. Pit stop que serveix perquè DL vegi que la bici no li va i busqui a alguns gregaris per tornar a casa abans d’hora. Terri&abuelo l’acompanyen en l’aventura tot tallant pel coll de Santa Cristina i lateralitzant tota la carretera fins a la Bisbal again. La resta, seguim en direcció Vila-rodona per anar a petar a Aiguamúrcia, el Biescas de la setmana. No podia faltar un fermé enmig d’una sortida del Repetxó. I allà estava ella, envoltada de cinta blanca i vermella. Valla que anunciava el que per nosaltres no tenia sentit: TRAM TALLAT. NO PASSAR. I què fem? doncs passar pel costat i tornar a pujar a la bici per veure el desastre que la natura pot arribar a fer en qüestió d’hores de pluja intensa. Una mica de fang per haver de netejar la bici a l’arribar (tot i que a més d’un la bici ja fa dies i fins i tot setmanes que li demana un ‘trapito’). Arribada a Santes Creus en grup. Armstrong Produccions s’encarrega del tema esmorzar amb el cambrer novatu. La resta anem a fer la foto al portal, no sense abans veure les habilitats de Saganet i Xoli pujant escales amb la bicicleta de carretera.

Fotako i a esmorzar. Rises, bromes, factures i 2 schweppes amb taronja pel nen que ho va preferir abans de fotre’s un altre atracón a base de patates fregides i gelats.
Esmorzar amb formatge a tots els entrepans, per tant els 7€ sense IVÀ.
Tornada cap a casa després d’enrecordar-nos de temps passats a les escoles de la vila.
Suau pel Coll de la Torreta, que abans era, però ara ja no és tant.
Fotako amb totes les SM i cap a Vilafranca. Segona punxada de Nikoff que tenia el pneumàtic com el d’un F1 després de 15.000 voltes a Le Mans.
Keep calm i cap a casa. Arribada a l’horari previst. Tot molt maco i amb ganes de la següent.
Ene 8 2015

LA DIADA

IMG_20150108_132018Cada 11 de Setembre es commemora la caiguda de Barcelona davant de les tropes borbòniques del mariscal Berwick, mariscal de França el 1714. (Nosaltres només pel que ens ha donat el TdF ho tenim més que perdonat) És el que els catalans coneixem com a diada nacional. El quart dia del mes de Juliol en Lance i els seus compatriotes celebren la signatura de la declaració d’independència dels Estats Units respecte la seva metròpoli. Cada 11 de novembre l’actual UCI World Champion Michał Kwiatkowski es reuneix amb els seus amics i parents per a celebrar la restauració de l’estat Polonès després de gairebé 130 anys d’inexistència, l’any 1918. Cada 25 d’abril (ANZAC day) en Jack Bauer i en Simon Gerrans s’envien missatges de whatsapp i dediquen uns minuts a reflexionar sobre el que va passar en aquella península de Gallípoli, en aquella estúpida i merescudament anomenada Gran Guerra. Cada col·lectiu té un dia a l’any per trobar-se i recordar el que són. Per agafar embranzida i plantejar-se el que seran. El Repetxó no n’és una excepció. El proper dissabte 10 de gener, sempre coincidint amb el primer dissabte després de reis i just quan les temperatures són més properes a les que van patir l’avi de l’Erik Zabel i de l’Alexandr Vinokourov al front oriental de la Segona Guerra Mundial, celebrem la Sagrada Diada. El dia en què els repetxons ens ajuntem i celebrem la joia d’estar junts. Gran jornada de germanor coincidint amb les dates del debut ciclístic del nostre company i cansautor Freixas ara farà quatre anys, impuls definitiu per a l’establiment d’aquest club essència del ciclisme i motor de l’esport penedesenc.

Durant el passat Tour de France vam iniciar una nova etapa dins del Repetxó, el món de la ràdio ens va fer un lloc per passar unes tardes entranyables retransmetent les etapes del Tour 2014. Una d’aquestes tardes vàrem tenir l’oportunitat d’entrevistar el nou fitxatge del Moviestar Team, el jove Marc Soler, el Marc estava entrenant per terres navarreses i no vàrem poder trobar-nos als estudis radiofònics però vam passar una estona fantàstica parlant amb ell per telefon i escoltant com el planteja l’any 2015 ara que és un ciclista d’elit.

Aquí teniu l’entrevista.

Són les 6 a.m. i el whatsapp treu fum. No hi ha son ni hi ha res. És un dia especial; el rodatge de l’Anuncitxó, i és tot un orgull lluir els colors de la santa maglia davant de la gran pantalla. Uns colors que la càmera estimen i un Procycling Team que convenç els més experts publicistes de la city londinenca i fins i tot a la Sra. Grimpera.

No importa ser un globero ni el B-twin; ni dur taps a les rodes. I ni tan sols portar la pelambrera a les cames. És un equip ciclista obert a tothom.

A la Toscana catalana hi ha preparades 3 furgos i un cotxe. La sortida, a les set; però no de bombers, sinó de gràfiques Mateu. A la mateixa hora, a la co-capital de la toscana vasllessana, els altres dos membre de l’expedició carreguen les eines de treball al maleter.Un embús a la C58 posa en perill la puntualitat de la cita, però Didier Auriol Pidelaserra protagonitza una remuntada històrica a la AP-7 per destrossar tots els scratchs de l’strava i arribar amb “brillor”però amb 5 minuts de marge.

La resta de components de l’anuncitxó i els 3 mecànics ja hi eren. El punt de trobada era a un km de Sant Pere de Rodes. Val a dir que el lloc triat per al reportatge, també podria haver estat a Sant Pere de Ribes, i menys tickets per vendre. L’entorn, més enrere i endavant, aquí sí, un marc incomparable. I el dia, radiant.

La Irina manega tot el cotarro, i apreta de debò. Més d’un se la feia, però només arribar els dos darrers membres, va deixar les coses clares. Teníem 5 minuts per abillar-nos. “Quizás menos” va remarcar. Érem un tou, però no prous per fer l’anuncitxó. Així que espavila i posa’t el culotte, semblava dir.

L’actuació semblava nascuda de la bogeria d’un grup d’amics, però veritablement va ser parida per un canó de megues que xucla de totes les fonts, el canó de l’ideòleg Nikoff, que va negociar amb l’agència els catxets i va contactar amb l’il•lustre col•legi de notaris de Vilafranca per a la celebració del sorteig dels participants en l’anuncitxó, patrocinat per Solac.

L’imaginari col•lectiu havia fet volar coloms i qui més qui menys veia el Repetxó al darrer anunci de l’any i a l’intermig de la Super-Bowl. No serà així. Les fotos són per al catàleg del Ford Galaxy a Anglaterra.

El doble de Nico Abad i Ivó Oller feia d’enllaç entre l’expert fotògraf, vingut des de la Gran Bretanya, i el Repetxó. La qüestió era clara. Passar davant la càmera en filera de 2, menys els 2 darrers, que ho farien d’un en un. I així una vintena de cops. Molt lentament. Tan lentament que es convertia en un exercici d’equlibri, al més pur estil Ot Pidelaserra, apercebut amb un avís pel jutge anglès per obrir massa les cames.

Mentrestant, a la zona d’avituallament, els 3 mecànics explicaven i demostraven a l’Irina i als Mossos que en aquest equip està permès l’empastre si és major o menor.

Cap a les 11, un petit descans per fer cateringuisme, una variant sofisticada de l’snackisme, i els mecànics treballant de valent per ajustar la telemetria de la Felt Repsol Team segons els paràmetres indicats per Sito Ponsdelaserra. Era el moment ideal per posar a punt el model amb què competirà la propera temporada, després de l’aturada deguda a una lesió de collons que l’ha mantingut apartat de l’asfalt i del que no és asfalt les darreres setmanes.

Sort que les rises són el nostre motor i podem remprendre la sessió amb unes quantes preses més. Algunes de pèl, com la de fer-nos una foto estàtica sobre els pedals. Finalment, i després de milions de tonteries, dir-nos notes i estar junts, Lo Gran Fimos afirma que s’hi ha deixat la pell, la que li quedava després de l’operació, en el darrer “ACCIÓN”, que és el bo.
Així, amb una foto de grup inclosa, s’acaba el primer anunci del Repetxó. Ja només quedava la part més crematística, però l’encarregat d’afluixar la mosca només comprava tickets, i es van viure uns moments de tensió. Això al cinema no ens ha passat mai.

Per posar el colofó a una jornada espectacular per a la pràctica d’aquest el nostre esport, un descens i ascens del colòs Empurdanenc, on, tot i no haver-hi cap premi per al rei de l’esprint, va haver-hi més d’un pique sa per anar afegint.

I és que, després de tanta bici i el dia que feia, no teníem més que ganes de, quines ganes de pujar a la bici, sortir a fer un tomb i tocar el cel a Sant Pere de Rodes, que segons els entesos toscanencs venia a ser com Font Rubí més Les Ventoses però amb una mica més de desnivell.

Alguns van posar la ràdio. D’altres prou tenien amb mirar al front, però el faltonisme a totes hores no va faltar. Això sí, l’esmorzar de secreto al Caliu es va haver de substituir per una visita guiada per Figueres i un dinar de patates d’olot a can Punyetes. Ni punt de comparació, és clar.

NO, NO SOM EL LAMPRE NO… SOM EL REPETXÓ. Els presents i els absents.